El nostre clip: Testimonis del món

Aquest videoclip que hem creat, reflecteix la diversitat cultural que podem trobar en un mateix lloc del món. El que pretenem mitjançant aquestes imatges és convidar a conèixer les cultures que ens envolten. És important conèixer aquesta diversitat de cultures que hi ha en el nostre món per així poder millorar la convivència i enriquir-nos amb el que ens puguin aportar.

Diferents cultures, un mateix món

Aquest vídeo reflecteix perfectament la temàtica del nostre blog. Tracta de diversos nens i nenes que provenen de diferents cultures i el quals cada setmana es reuneixen a casa d’un de la colla per fer una activitat típica del seu país d’origen. Aquest vídeo concretament és a casa de l’Alba, una noia que té família provinent de Burkina Faso i primer de tot ensenya la seva casa als seus amics; l’afició del seu pare per l’apicultura, els instruments típics del país de la seva mare.
Tot seguit, l’Alba ensenya als seus companys un joc tradicional de la cultura de la seva mare “l’Aualé”, amb el que només és necessari unes quantes llimones i testos. Aquest joc es juga a tot Àfrica però a cada lloc tenen les seves versions. Mentre uns juguen, els altres construeixen el seu propi joc amb envasos de iogurt i avellanes.
L’Alba ens presenta figures típiques de l’Àfrica i els instruments que més s’utilitzen i tot seguit els altres nens opinen sobre com deu ser la vida allà, una vida tranquil·la sense presses segons ells. Finalment, se’ns mostra el que fan el cap de setmana,; l’Alba i la seva colla se’n van amb una associació de lleure i fan moltes activitats. Així doncs, en aquest vídeo podem veure el interès que mostren els nens i nenes en conèixer aspectes d’altres cultures, a respectar-los i gaudir-ne d’ells.

La dansa ens uneix

Tota cultura del món té les seves tradicions. Les tradicions són el que ens enriqueix com a planeta. Personalment, he tingut la sort de seguir des de fa dotze anys una tradició de la meva cultura: la dansa catalana.
El fet de ballar els balls de la nostra terra m'ha fet sentir més del meu país, però el que dono més gràcies de tot això és que la dansa m'ha unit a les cultures del món.
Amb el meu grup de dansa hem exportat a festivals internacionals a molts llocs del món la nostra cultura i d'aquesta manera he pogut conèixer gent d'altres cultures.
He vist que la dansa ens pot unir entre cultures: en aquests festivals he conegut gent, he sentit moltes llengües diferents, he vist altres formes de ballar, he escoltat músiques d'arreu del món... Hem conviscut tots plegats. Hem conviscut catalans amb indis, anglesos, francesos, israelians, russos, mexicans, argentins, japonesos, nigerians...
Això és el que vull reflectir amb aquest video. Aquest video mostra el festival "danses du monde" que es fa anualment a Drummonville, Quebec (Canadà). I el video mostra com cada cultura té els seus balls i les seves cançons i que amb aquests festivals aprens molt de les danses, de les músiques, dels ballarins... I llavors veus que és possible conviure amb moltíssimes cultures diferents perquè tu mateix ho has viscut.
Per tant, el que m'ha fet veure que és possbile la convivència i el que m'ha fet adonar que aprendre d'altres persones de diferents cultures és enruiquir-te com a persona és la dansa. Per això volia compartir això amb tots vosaltres, perquè a mi el fet de seguir la meva cultura m'ha acostat a totes les altres.
Espero que us agradi.

La cara fosca de la diversitat

Un fet tant bonic i enriquidor com és la diversitat de cultures al món, comporta problemes que generalment afecten als més dèbils en termes econòmics, socials i culturals. Tot el que podem aprendre, el que ens pot aportar el fet de compartir amb persones d’altres cultures, races i ètnies es trenca amb el racisme i l’odi cap a persones que diuen ser “diferents” de les altres. Creuen ser millors, perfectes i estar per sobre... El racisme és l'actitud o manifestació que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor, que aquestes diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que resulten en l'avantatge econòmica, política i social d'un grup en relació als altres. Com poden afirmar amb tanta fermesa aquesta teoria tant feble? Com és possible que l’hagin dut fins tant lluny acabant amb la vida de milers de persones, rallant la línia de moralitat?
Aquest vídeo ens mostra el mal que ha arribat a causar aquest odi i aquesta fòbia inhumana i desenfrenada. Genocidis, matances, guerres... són la cara negativa de la diversitat. Durant segles el racisme ha servit per justificar l’esclavitud, els genocidis i l’imperialisme de pobles sencers. Els prejudicis racials cap a una raça fan que no es tinguin en compte les diferències dintre d’una mateixa, és a dir, creen una generalització irrompible. A més a més, aquest és un fenòmen generalment aplicat a les accions d’un grup dominant en una societat sobre els altres. Els grups més febles tenen menys probabilitats de manifestar racisme públicament en contra d’un grup més poderós per raons pràctiques. Els febles sempre són febles i resten subordinats i dominats pels superiors sense cap possibilitat de canviar-ho i sortir del cicle indefinit.
No pretenc donar una visió totalment negativa de tot això perquè, ara més que mai, cal començar de nou i fer-ho de la millor manera que sabem, amb optimisme i ganes de canviar allò que tant mal ha fet i tantes repercussions ha causat. Però cal tenir present el passat per millorar i encarar un futur amb esperances i igualtat, pensant que la nostra aportació és important i que podem contribuir en aquest repte.
Crec que aquest vídeo mostra clarament tot el que he estat dient. Comença amb un conjunt d’imatges sense música de fons, que ens mostren diferents realitats, diferents races i diferents maneres de viure. Entremig de les imatges també apareixen petits textos escrits amb brasiler, que ens parlen del racisme i les ètnies. Ens defineix el que és el racisme i ens diu que un dels majors genocidis que han existit al llarg de la història ha estat durant la Segona Guerra Mundial amb els grups nazis. Ens posa un seguit de fotografies que ens mostren la crua realitat d’aquells anys, el que va arribar a provocar la força del racisme i el mal que va fer a la humanitat. Finalment el vídeo fa un petit gir i ens presenta un anunci del món del futbol contra el racisme. És de parla anglesa i fa una comparació entre les persones negres i les blanques, arribant a la conclusió que no es pot discriminar els negres simplement per la diferencia de color de la pell. És més, el narrador del vídeo que suposadament és negre, s’oposa al racisme dient que els blancs canviem de color de pell en conseqüència al lloc o estat en què ens trobem, en canvi, els de pell més fosca sempre resten igual.
Així doncs, espero que aquesta correlació d’imatges acompanyades de música, us hagin fet reflexionar sobre la realitat i ens ajudin a entendre el món i les diferències que existeixen. No solament hem de respectar la diversitat, sinó fomentar-la i no deixar-la perdre mai.

Nens del món: similituds i diferències

Per reflectir el tema que estem tractant i que volem desenvolupar en el nostre bloc, se'ns ha demanat que cerquéssim per internet alguns vídeos que fossin representatius d'aquest. Com que som 4 components del bloc, hem decidit buscar-ne un cada una, on es tractessin diversos aspectes i on es veiessin diferents enfocaments i diverses maneres de veure i treballar aquestes cultures.
El vídeo que he trobat jo ha estat extret del youtube i és un vídeo que està fet a partir de fotografies, és a dir, que no hi ha moviment. Aquestes imatges van lligades i relacionades mitjançant una explicació.
He escollit aquest vídeo perquè m'ha semblat una bona mostra per explicar el concepte de cultura. És un vídeo on se'ns explica, de manera resumida i clara, les tradicions, el dia a dia, els hobbys, etc. de quatre nens de diferents llocs del món; L'Àfrica (Kènia), el Brasil (Amazones), la Xina (Pekin) i Catalunya (Barcelona). Al llarg del vídeo, com he dit abans, se'ns expliquen les coses més rellevants del dia a dia de cada un dels nens, les tradicions, les condicions d'habitatge, els aspectes familiars i de treball, etc.
Les conclusions generals que se'n poden extreure són les següents: En països subdesenvolupats, com en aquest cas l'Àfrica i el Brasil, els nens i les seves famílies viuen en condicions més pèssimes que els dels països desenvolupats. A més a més, l'accés a l'educació no és tan important en aquests països, i el treball es molt més necessari, per tant, els nens dels països més subdesenvolupats viuen més en un món de treball que no pas estudiantil, com a Xina o a Catalunya, que van a l'escola i no han d'ajudar a la família treballant perquè disposen de més recursos i d'una economia més bona. Les tradicions de cada cultura i el menjar també és una cosa que es destaca en el vídeo, ja que en cada cultura tenen les seves, que són molt diferents les unes amb les altres.
A part de totes aquestes diferències i tot el que es pot observar en el vídeo, podem parlar, també, de les similituds que es poden deduir d'aquest mateix. Crec que, encara que es vulguin demostrar i remarcar les diferències que existeixen entre aquestes cultures pel que fa a l'accés als recursos, l'economia, les condiciones d'habitatge, etc., hi ha un missatge que personalment penso que és molt clar; PER MOLTES DIFERÈNCIES QUE HI PUGUI HAVER ENTRE AQUESTS INFANTS I LES SEVES FORMES DE VIDA, ELS NENS SÓN NENS, INDEPENDENTMENT DEL LLOC DE NAIXEMENT O PROCEDÈNCIA I, PER TANT, COM A NENS QUE SÓN, DIFRUTEN DEL QUE CONEIXEN, APROFITEN CADA MOMENT PER JUGAR, PER COMPARTIR, PER CERCAR, PER APRENDRE, PER RIURE, PER PLORAR ... PERÒ SOBRETOT, PER VIURE LA VIDA QUE TENEN.